i Illa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Illa

Nom oficial francès del municipi d’Ille-sur-Tet, SinònimIlla del Riberal
Municipi
Catalunya del Nord
Nom oficial francès del municipi d’Ille-sur-Tet, SinònimIlla del Riberal
Panoràmica d’Illa
© Fototeca.cat
Municipi del Rosselló, a l’extrem oest del Riberal, a la vall de la Tet, estès entre els Aspres, al S, i el massís muntanyós granític, que separa les valls de la Tet i de l’Aglí, al N, i accidenta el sector septentrional del terme.
Població: 
5.343 h
[2009]
Extensió: 
32 km2

Drenen a més el terme, la Ribereta i la coma de l'Infern, afluents de la Tet per l'esquerra, i el Bulès, afluent per la dreta que corre per la plana al·luvial. A la plana, l'agricultura (fruiters i hortalisses al regadiu i vinya al secà destinada a vi de denominació d'origen controlat) aprofita l'aigua del riu a través de nombroses séquies: d'Illa, de Corbera, dels Escatllars, del Peu dels Terrers i de Reglella. Hi ha fàbriques d'embalatges i moltes empreses lligades al condicionament i expedició de la fruita. El 1977 s'aturà un projecte d'extracció i explotació d'urani, al peu del massís de Montalbà.

La vila (illesencs; 149 m alt) és a la vora de la terrassa al·luvial que forma un ressalt damunt la riba de la dreta de la Tet; conserva perfectament el tercer dels recintes murallats de l'antiga vila (portal de la Parairia, porta de la Font); al segle XIX començà a estendre's vers el sud, però el Bulés l'obliga a continuar vers l'est (urbanització del Colomer) i l'oest (el Roseret). L'església parroquial (Sant Esteve del Pedreguet), fou bastida de nou al segle XVII (hi ha restes del segle XI). Entre els edificis es destaquen l'església fortificada de Santa Maria de la Rodona, romànica (segle XIII), amb un claustre notable, l'antic hospital amb l'església de Sant Jaume (1236), la capella del Carme (segle XVIII), que conté pintures d'Antoni Guerra el Vell, i els casals de les famílies Darnius d'Ardena (segles XVI-XVII), Semaler-Bosc i Descatllar.

El lloc és esmentat ja el 844 i formà inicialment part dels pagus de Rosselló; cap a la fi del segle IX els territoris d'Illa i de Bulaternera foren annexats al Conflent, però Jaume II de Mallorca els uní de nou al Rosselló el 1309. El 1314 fou erigida en centre del vescomtat d'Illa. Des del tractat de Corbeil esdevingué vila fronterera amb França: el 1597 la vila sofrí l'atac de tres mil hugonots. Al segle XIX Prosper de Mérimée la feu famosa amb el seu conte La Vénus d'Ille.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Casanoves, el santuari de Sant Maurici de Greulera i l'antic monestir de Sant Climent de Reglella i un convent franciscà (el Remei), fundat el 1462, que durà fins a la Revolució.

Col·laboració: 
PeV
Llegir més...