Autor d’un cinema violent i incisiu, després de la Segona Guerra Mundial impulsà el neorealisme japonès amb Dokkoi Ikiteiru (‘Estem vius’, 1951), a la qual seguiren: Kome (‘Arròs’, 1954), Mahiru no Ankoku (‘Tenebres al migdia’, 1956), Shiroi gake (‘L’escullera blanca’, 1960) i altres.