Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé; a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2000 components, es feren forts a la Bisbal (Foc de la Bisbal), fins a llur rendició. Pel novembre del 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim.