Cal cercar les causes del suport popular que trobà aquesta revolta en la mala situació econòmica provocada per la migrada collita del 1821 i l’esperada del 1822, els errors de la política impositiva del govern liberal i la campanya contra les noves institucions portada a terme, sobretot, pel clericat, així com la possibilitat d’obtenir amb la soldada una manera de guanyar-se la vida. La revolta havia estat organitzada per la Junta Reialista establerta a Tolosa, per mitjà de Domènec de Caralt, el qual es posà en contacte amb els nuclis absolutistes de l’interior i amb alguns caps de partida (Tomàs Costa el Misses, mossèn Anton Coll, Malavila, Jep dels Estanys, Miralles, Romagosa, el Trapense, Romanillos); el ràpid èxit inicial s’explica pel suport popular, sobretot a la Catalunya interior i a la muntanya, i per la falta de tropes governamentals. Tot i fugir, normalment, davant els atacs d’aquestes, les partides senyorejaven les comarques interiors i n'ocuparen temporalment les poblacions principals; llurs èxits culminaren amb la conquesta de la Seu d’Urgell el 31 de juny i la instal·lació de la regència. Després, la campanya de Mina féu retrocedir ràpidament les partides cap a França, on foren reorganitzades per a servir d’avantguarda a la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.