Adoptà una gran part de les idees de Marx, recollides al manifest fundacional, on hom afirmava que l’emancipació dels treballadors només podia ésser obra d’aquests mateixos i es pronunciava per la col·lectivització dels mitjans de producció. Era organitzada en federacions locals i regionals i un Consell general. Celebrà congressos a Ginebra (1866), Lausana (1867), Brussel·les (1868) i Basilea (1869). La derrota de la Comuna de París aguditzà la polèmica entre els seguidors de Bakunin i els de Marx, i la Internacional s’escindí al congrés de la Haia del 1872. Els partidaris de Marx celebraren nous congressos, a Ginebra (1873) i, el darrer, a Filadèlfia (1876). Els partidaris de Bakunin reconstruïren una altra Internacional a Saint-Imier (1872), que reuní el darrer congrés a Gant (1877).
La Primera Internacional a l’Estat espanyol
A l’Estat espanyol, hom en conegué l’existència el novembre del 1865 a través del setmanari de Barcelona El Obrero. Posteriorment, una lliga republicana de Barcelona (probablement la Legió Ibèrica) adreçà una salutació al congrés de Lausana (1867) i les societats obreres catalanes enviaren un delegat (Marçal Anglora) al de Brussel·les (1868). Després de la Revolució de Setembre del 1868, els contactes esdevingueren més estrets: un primer missatge del comitè ginebrí de l’AIT (octubre del 1868) fou seguit d’un bescanvi de manifests entre aquest i la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, que hi afirmà un politicisme malgrat les recomanacions ginebrines. El viatge de Fanelli per Barcelona, Tarragona, Tortosa, València i Madrid (octubre del 1868 - febrer del 1869) permeté la constitució de grups internacionalistes a Madrid i Barcelona, i Farga i Pellicer i Gaspar Sentiñón assistiren després al congrés de Basilea (1869). La Federación fou la principal difusora dels principis i dels objectius de l’AIT (en especial publicà, l’octubre del 1869, el manifest inaugural del 1864, escrit per Marx, i els estatuts). Finalment, el Primer Congrés Obrer Espanyol, celebrat a Barcelona el juny del 1870, permeté la constitució de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.