Estudià a Cambridge, es doctorà a Munic i des del 1908 s’estigué a Lahore. En Six Lectures on the Reconstruction of Religious Thought in Islam (1934) intentà d’harmonitzar la teologia islàmica amb la ciència i la filosofia occidentals. Col·laborador de la Lliga Musulmana, declarà la necessitat de crear un estat musulmà independent al NW de l’Índia. Assistí a la reunió de Londres per a dotar l’Índia de constitució (1932) i al Congrés Islàmic de Jerusalem del 1933. És autor de poesies en persa: Asrār-i Khūdī (‘Secrets del jo’, 1915) i Ghāvīdnāma (1932).