Filla dels prínceps Eduard de Parma i Dorotea Sofia del Palatinat, es casà (1714) amb Felip V d’Espanya i aconseguí l’ascens d’Alberoni, decidida a enfrontar-se al predomini austríac a Itàlia, a fi d’obtenir-ne estats per als seus fills: Parma i Piacenza (1731) i Nàpols i Sicília (1734) per al primogènit Carles i, posteriorment (1748), Parma, Piacenza i Guastalla per a Felip. Volgué mantenir la seva gran influència durant el regnat de Ferran VI d’Espanya, però aquest la desterrà a La Granja (1747). Fou nomenada regent (1759) fins a l’arribada des de Nàpols del seu fill Carles (Carles III d’Espanya).