Ischia

Iscla

El castell fet construir per Alfons VI, unit a la resta d’Ischia mitjançant un pont

2benny (CC BY 2.0)

Illa italiana de la mar Tirrena, a la província de Nàpols, entre el golf de Nàpols i el de Gaeta.

L’altura màxima és un volcà inactiu, l’Epomeo (789 m). Les terres són fèrtils i ben conreades. Té una central geotèrmica i una estació termal. És un port pesquer. A la costa oriental hi ha un castell construït per Alfons IV de Catalunya-Aragó. El 1284 el futur Carles II de Nàpols cedí l’illa a Roger de Lloria, el qual l’ocupà en nom de Pere II de Catalunya-Aragó. Perduda, Alfons IV de Catalunya-Aragó la tornà a ocupar el 1423 i, en conquerir (1443) el regne de Nàpols, hi establí una colònia de catalans per tal que es barregessin amb la població autòctona perquè aquesta no es revoltés, i els confirmà els privilegis que els havia donat bo i garantint-los que serien inseparables de la corona.