Isidor de Kíev

(Peloponès, aprox. 1380 — Roma, 1463)

Eclesiàstic bizantí.

Estudià a Constantinoble, on es féu monjo. Elegit (1437) metropolita de Kíev i de tot Rússia (llavors amb residència a Moscou), prengué part en el concili de Florència (1438-39), on fou un defensor convençut de la unió de l’Ortodòxia amb Roma, i fou creat cardenal. Tornat a Moscou, hi proclamà la butlla d’unió, però fou empresonat pel gran duc Basili II, bé que aconseguí d’escapar-se i es refugià a Siena (Itàlia). El 1453 era a Constantinoble quan aquesta fou presa pels turcs i hi fou ferit, però novament pogué fugir a Itàlia. Home de gran cultura humanística, aplegà molts còdexs per a la Biblioteca Vaticana.