Germà de Leandre, que li féu de tutor i de mestre, del qual heretà la mitra sevillana. Cal interpretar les nombroses obres d’Isidor (Differentiae, Synonyma, Institutionum disciplinae, De natura rerum, De ordine creaturarum, Chronica maiora, Historia Gothorum Vandalorum Sueborum, Laus Spaniae, Proõmia, De ortu et obitu patrum, De numeris, De nominibus legis et euangeliorum, Quaestiones in Vetus Testamentum, Sententiae, De fide catholica, De ecclesiasticis officiis, Regula monachorum, etc) a la llum del seu interès per la formació dels clergues amb vista a la pastoral; per això fomentà les escoles clericals i monàstiques. La seva obra més famosa són les Etymologiae, en vint llibres. Molt llegit durant l’edat mitjana, compilador hàbil i sistematitzador de la ciència antiga, és un dels principals mestres de l’Europa medieval llatina. Demostrà el seu prestigi personal en els concilis que presidí a Sevilla i a Toledo. La seva festa se celebra el 4 d’abril.