Treballà en ocupacions diverses, i durant la Primera Guerra Mundial hagué de fugir a Noruega a causa del seu pacifisme. De retorn a Alemanya començà a adquirir notorietat com a autor de drames expressionistes com Pastor Ephraim Magnus (1923) i Die Krönung Richards III (‘La coronació de Ricard III’), però el 1933 la censura exercida sobre les seves publicacions l’obligà a emigrar a Suïssa. Després de la guerra retornà a Alemanya, on es dedicà a tasques editorials. La seva obra constitueix una revolta contra la repressió motivada per la moral cristiana i l’ordre burgès i una exaltació de l’erotisme i la sensualitat. És considerat un dels principals prosistes en llengua alemanya del s. XX, com és palès a les seves novel·les Perrudja I i II (1929, 1958), Fluss ohne Ufer (‘Riu sense riba’, 1949) i Die Nacht aus Blei (‘La nit de plom’, 1956) on exposa la seva temàtica inconformista en un estil barroc i al mateix temps avantguardista.