Mallarmé i Gide l’introduïren en el món de les lletres i li donaren la possibilitat de publicar els seus primers llibres (De l’angélus de l’aube à l’angélus du soir, 1898; Le deuil des primevères, 1901), en els quals fa palesa la seva ingenuïtat i el seu enginy a tractar temes familiars o exòtics.