Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts (1914), fou professor de l’escola d’electricitat de la Universitat Industrial (1917) i catedràtic de la Universitat de Barcelona (1930-51). Col·laborà amb Esteve Terrades i, sobretot, amb Eduard Fontserè en el Servei Meteorològic de Catalunya i la secció meteorològica i sísmica de l’Observatori Fabra. Inventà el pluviòmetre d’intensitats que porta el seu nom, usat a la majoria d’observatoris del món (als EUA en la variant “Hudson-Jardí”), i l’anemòmetre d’aspiració, instal·lat a l’Observatori Fabra el 1913. És autor d’unes 30 publicacions. Fou membre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans (1926-31).