Alexandre Jaume i Rosselló

(Montevideo, 1881 — Palma, Mallorca, 1937)

Alexandre Jaume i Rosselló

© Fototeca.cat

Dirigent socialista.

De família acomodada, estudià dret a París; exercí a Palma, i, bé que s’uní inicialment al partit liberal, aviat, influït per Jaurès, s’apropà als socialistes. S’afilià al PSOE el 1919, i fou considerat com l’intel·lectual del partit a Mallorca. Favorable a l’entesa amb els liberals i Joan March, sofrí una momentània expulsió pel maig del 1923. El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents republicanes per les Balears; malgrat compartir en part el catalanisme de Gabriel Alomar, s’oposà a l’estatut autonòmic illenc per tal d’evitar un domini polític de la dreta. Fou candidat, vençut, en les eleccions a les corts del 1933 i el 1936, i, d’altra banda, fou prietista, vocal de la Federació Socialista Balear en el comitè nacional del PSOE. Reclòs des del juliol del 1936 al castell de Bellver, fou afusellat el 24 de febrer de 1937.

Col·laborà a El Socialista de Madrid, El Obrero Balear i La Última Hora de Palma, i Aires de Fuera i Justicia Social de Maó. És autor d’Impresiones de un constituyente (1933) i de La insurrección de octubre: Cataluña, Asturias, Baleares (1935); texts seus foren inclosos en el llibre de defensa d’I. Prieto Documentos socialistas (1935).