De família noble, ingressà a l’orde de Calatrava i residí a la cort. Home pledejaire i aventurer, fou enemic de Quevedo i de Góngora, però mantingué amistat amb Cervantes, el retrat del qual hom suposa que pintà. En les seves obres literàries atacà el culteranisme (Discurso poético) i traduí poemes de Lucà (Farsàlia) i del Tasso (Aminta). També excel·lí amb el recull propi Orfeo (1624).