Els anys noranta, s’uní a les revoltes dels macedonis. Proper a la socialdemocràcia, al principi se centrà en temes socials. Posteriorment, la seva obra esdevingué molt més introspectiva, i creà un simbolisme molt personal. Afectat de trastorns psicològics, se suïcidà. Destaquen els reculls Podir sěnkitě na oblacitě (‘Darrere l’ombra dels núvols’, 1911) i Bezsǔnnici (‘Insomnis’, 1907).