Doctor en dret (1953). Ingressà per oposició a l’Instituto Nacional de Estudios Jurídicos i a l’Instituto de Estudios Políticos. Fou professor de dret polític a la Universitat de Madrid i catedràtic de la de Barcelona. El 1972 fou elegit degà de la facultat de dret, elecció vetada pel règim franquista fins el 1976. Rector d’aquesta universitat (1976-77), pel juny del 1977 fou elegit diputat per Barcelona com a independent en les llistes d’UCD. Després d’un breu pas pel ministeri de treball (1977-78), fou nomenat ambaixador d’Espanya davant l’OIT, a Ginebra. Entre d’altres obres, és autor de Los regímenes políticos contemporáneos (1960), Las monarquías europeas en el horizonte español (1966), Noticias con acento (1967). Membre del Tribunal Constitucional des del 1995, en fou president (2001-04). Es pronuncià en contra de l'Estatut de Catalunya del 2006.
Manuel Jiménez de Parga y Cabrera
© Tribunal Constitucional
Advocat, polític i escriptor andalús.