Fill de Jordi Joan. Entre l’any 1416 i el 1418 dugué a terme la decoració de la façana gòtica del Palau de la Generalitat de Barcelona, amb el formós relleu de sant Jordi matant el drac, les expressives gàrgoles i els permòdols. Feu la primera clau de volta, després del cimbori, a la nau principal de la catedral de Barcelona, amb la figura de Déu Pare (1418). El 1426 es feu càrrec de l’altar major de la seu de Tarragona, la predel·la del qual, decorada amb relleus de la vida de santa Tecla, és la seva obra mestra i una de les més importants de l’art medieval català. El 1434 emprengué l’execució de l’altar major de la seu de Saragossa, on només es conserva de la seva mà el basament i la predel·la amb els relleus dels sants Valeri, Vicenç i Llorenç i quatre muntants al cos superior; la resta és de Hans de Suàbia i Gil Morlans. El 1443 s’encarregà de realitzar un retaule per a la capella de la casa de la ciutat a Saragossa (no conservat). Del 1450 al 1458 treballà en la decoració del Castell Nou de Nàpols, sense que hom pugui precisar quines obres hi efectuà.
Tot i que sense base documental, hom li pot atribuir una part de la decoració interior del Palau de la Generalitat de Barcelona, la creu de terme de Tàrrega, la Mare de Déu de la Misericòrdia del monestir de Vallbona de les Monges, unes petites testes conservades al Museu de Poblet i el tondo del Pare Etern (Museu d’Art de Catalunya), potser provinent del retaule de la seu de Saragossa, així com el sepulcre del bisbe d’Osca Hugo de Urriés, l’àngel custodi del museu de Saragossa, la Verge de l’Aranya, de Bordón (Terol), i diverses obres conservades a Nàpols i a la regió de la Campània. Relacionable amb el seu estil hi ha, entre altres obres, el retaule procedent de la capella del palau arquebisbal de Saragossa (avui a The Cloisters, de Nova York). Hom desconeix notícies seves posteriors al 1458.
En ell culminà brillantment la tradició escultòrica catalana medieval, bé que l’expressivitat, la imaginació, el dinamisme i la riquesa de les seves representacions li confereixen una absoluta originalitat.
Del seu germà Anton Joan, imaginaire, hom suposa la seva participació, amb Francés Salau, en la decoració escultòrica del Palau del Rei Martí, a Poblet, i a la Casa de la Ciutat de Barcelona (començament del segle XV), l’estil dels quals representa un considerable avenç en l’expressió i un sentiment nou de llibertat i moviment.