Com a vescomte de Castellbò participà a les ordres de Martí I de Sicília, en la campanya de Sardenya (1409). Partidari dels borgonyons i contrari als armanyaguesos, en 1418-19 obtingué la lloctinença i la capitania general de Llenguadoc i Guiena, càrrecs que li foren confirmats per Carles VII, del qual rebé en feu (1425) el comtat de Bigorra i el vescomtat de Lautrec. Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l’Humà, bé que obtingué que Ferran d’Antequera li cedís, en compensació, Castelló de Farfanya, en l’extingit comtat d’Urgell (1415). Ben relacionat amb Alfons IV el Magnànim, signà amb ell dos convenis d’amistat i d’ajuda mútua (1427 i 1432). Per compra als seus respectius senyors adquirí la vila de Gerri (1428), el castell de Bellestar (1430), la vall d’Àssua i la baronia de Rialb (1435), però la possessió efectiva d’aquestes darreres no tingué lloc fins el 1460. Vidu de la seva primera muller, Joana de Navarra, es casà, en segones noces, amb Joana d’Albret (1423), i en terceres, amb Joana, filla del comte Jaume II d’Urgell.