Senyora de Biscaia i de Lara (1370-71), reina de Castella i Lleó, filla de l’infant Joan Manuel i de Blanca de la Cerda y de Lara, casada amb Enric de Trastàmara, germà bastard de Pere I de Castella.
Presa per ordre d’aquest, més tard fugí a França. Deixà les seves senyories (1371) al seu fill Joan (Joan I de Castella), senyories que més tard uní a la corona.