Participà activament en la revolució democraticoburgesa (1848-49), bé que uns quants anys més tard defensà els Àustria. És l’autor més popular a Hongria, i ha estat molt traduït. Excel·lí també com a contista i com a dramaturg. Del primer període, caracteritzat per un Romanticisme d’evasió i una exaltació a la lluita contra l’opressió estrangera, es destaquen Hétzoznapok (‘Dies de treball’, 1845), Erdely Aranyoca (‘L’època daurada de Transsilvània’, 1853) i Torok világ magyarországon (‘La dominació turca a Hongria’, 1853). A la segona època, caracteritzada per la descripció realista dels fenòmens sociohistòrics, pertanyen Az aranyember (‘L’home d’or’, 1873) i Fekete Gyémantok (‘Diamants negres’, 1870).