El 1930 fou director de dansa de l’òpera d’Essen. En les danses per a Perséphone, de Stravinskij, renovà el llenguatge coreogràfic, conferint-li una nova força expressiva. El 1934 es traslladà a Anglaterra, on desenvolupà una important tasca pedagògica, i el 1949 tornà a la RF d’Alemanya i organitzà i dirigí nombroses coreografies i espectacles de ballet. Prosseguí també la seva tasca pedagògica, i entre els seus deixebles es destaca Pina Bausch.