Els evangelis diuen que era descendent de la casa de David, que habitava a Natzaret i que era fuster. És commemorat el 19 de març, i com a patró dels obrers, l’1 de maig. És considerat patró de l’Església universal. La seva iconografia, molt abundant, va sempre lligada, d’acord amb els evangelis canònics o apòcrifs, amb Maria i Jesús. El seu culte, antic a Orient, no es difongué a Occident fins a la baixa edat mitjana, i aconseguí posteriorment una gran devoció popular. En foren els especials propagadors els carmelitans descalços, anomenats per això josepets. És testimoni d’aquesta penetració a Catalunya l’obra de Ramon de Sant Josep Despertador cristiano a la devoción a San Joseph, con las prerrogativas que se le dan en los gozos de Catalunya (1745). Ha esdevingut un dels noms més emprats del santoral. Al Principat és costum de celebrar la festa de Sant Josep amb crema; a bona part del País Valencià aquesta festa té un relleu especial amb la cremada de les falles i focs d’artifici.
Representació de Josep en un mosaic de Dafní, monestir situat a 10 Km d’Atenes i fundat als segles V VI
© Corel Professional Photos
Espòs de Maria i pare legal de Jesús.