De nom de família Joan Sanin, el 1479 fundà un monestir a Volokolamsk, prop de Moscou, que tingué una gran influència en el monaquisme i en la renovació de la pietat russa. Enfront del corrent contemporani de Nil de Sora, defensà la possessió de béns dels monestirs, per tal de fomentar la cultura, mentre que la pobresa havia d’ésser només individual. Doctrinalment es mostrà intransigent amb els corrents no estrictament ortodoxos, sobretot en la seva obra Prosvetitel' (‘L’il·luminador’). Defensà l’origen diví del poder civil i propugnà una Església poderosa i aliada amb el tsar. Les seves idees tingueren una gran influència, àdhuc en el mateix Ivan III, i les seves teories estatistes, defensades pels seus seguidors, acabaren triomfant amb el poder centralista d’Ivan IV el Terrible, a la fi del segle XVI. Fou canonitzat per l’Església russa.