El seu pare Joan, velluter d’ofici, morí quan ell tenia un any i la seva mare, Gertrudis, es tornà a casar amb Domènec Pujolar, qui li feu de pare. Escolà de l’església del Pi, a Barcelona, la seva comunitat li pagà els estudis a Cervera (1665-75) i es doctorà en teologia. El 1674 oposità, sense èxit, a la càtedra d’hebreu. El 1676 fou ordenat sacerdot a Vic. Fou preceptor, en 1677-86, dels fills de la família Gasneri. Exercí de sacerdot a l’església de Sant Felip Neri. El 1686 anà en pelegrinatge a Roma fent de captaire i el papa Innocenci XI li donà el benefici de l’altar de sant Lleonard a l’església del Pi, on exercí el ministeri en tornar a Barcelona.
Tingué en vida gran fama de sant, de miracler i d’auster; el poble li deia doctor pa-i-aigua. El 1698, una malaltia frustrà la seva vocació missionera. El seu enterrament donà lloc a una multitudinària demostració de fervor popular. El seu cos fou enterrat a l’altar de sant Lleonard de l’església del Pi, i el 1806, amb motiu de la seva beatificació, fou traslladat a un altar propi. Canonitzat pel papa Pius X el 1909, la seva festa se celebra el 23 de març, aniversari de la seva mort.