Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren A.de Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme. Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català. Hi col·laboraren, també, Antoni Busquets i Punset, Joan Brull, Víctor Català, Adrià Gual, Apel·les Mestres, Miquel i Planas, Pujolà i Vallès, Picasso, Jeroni Zanné, Joaquim Pena, Sebastià Junyent, etc. Amb una tipografia molt renovada, publicà diversos suplements artístics de tema monogràfic —des d’Eleonora Duse fins a L’Atlàntida — o commemoratius de cap d’any. Desaparegué quan iniciava la seva rendibilitat però en decreixia el caràcter d’avançada. Fou editada una important “Biblioteca Joventut” (1901-14), de 46 volums, amb col·leccions d’obres originals, traduccions, teatre català i estranger, secció d’esperanto i clàssics catalans.