S'inicià els darrers anys quaranta amb volums caracteritzats per una reelaboració molt personal de la poesia folklòrica. Els anys cinquanta els seus poemes prengueren tons meditatius i filosòfics. En les seves imatges recorre molt sovint a les associacions d’idees. Entre els seus volums destaquen: Tékozló ország (‘El país pròdig’, 1954), poema èpic, A Nap és a Hold elrablása (‘El rapte del Sol i de la Lluna’, 1954); faules en vers: A virágok hatalma (‘El poder de les flors’, 1955), Harc a fehér báránnyal (‘Lluita amb l’ovella blanca’, 1965), Anyám (‘La meva mare’, 1969), A halottak királya (‘El rei dels morts’, 1971), A megváltó aranykard (‘L’espasa d’or que redimeix’, 1973) i Csikóellés (‘La naixença d’un poltre’, 1978), entre d’altres.