Joaquim Juncosa i Domadel

(Cornudella de Montsant, Priorat, 1631 — Reus, Baix Camp, 1708)

Joaquim Juncosa i Domadel

© Fototeca.cat

Pintor.

Fou deixeble del seu pare, Joan Juncosa , el qual ell ajudà en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus. Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals féu per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller. El 1660 es féu cartoixà a Escaladei, on decorà la sala capitular. Passà després a la cartoixa de Montalegre, on pintà la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, pintà altres obres. El prior Jaume Cases l’envià a estudiar a Roma. El 1678 anà a Mallorca, castigat per la inquisició, i féu una sèrie de quadres a la cartoixa de Valldemossa (fins el 1684). Topà una altra vegada amb el Sant Ofici en tornar a Escaladei. Cansat de la disciplina de l’orde, anà a Roma i obtingué el perdó del papa en canvi de retirar-se a la vida eremítica. D’obra mal delimitada —hom li atribueix peces al Museo del Prado de Madrid, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i al Museu de Vic— és considerat l’eix de l’anomenada escola d’Escaladei . El seu cosí Josep Juncosa , pintor i eclesiàstic, decorà la capella de la Concepció a la catedral de Tarragona, a la capella de Sant Francesc de la qual també hi ha un quadre seu. Hom li ha atribuït els quadres de la capella del Sagrament a l’església de Santa Anna de Barcelona (destruïts el 1936). Hi ha obres que han estat atribuïdes alhora a ell i al seu cosí ( Sant Pere i Sant Sebastià , Museu de Reus).