Llicenciat en lletres i diplomat a l’École du Louvre, a París fou deixeble d’Amédée Ozenfant. A Barcelona (1927) col·laborà en la decoració de l’exposició del 1929. Fou corresponsal a París (1930) de Mirador i L’Instant. Capità republicà, el 1939 s’exilià a Veneçuela, on fou professor de belles arts i escenògraf. Recorregué Amèrica, i s’instal·là a París el 1955. Exposà sol des del 1928 a Barcelona, París, Caracas, Santiago de Xile i Buenos Aires. Té obres en museus de Barcelona, Caracas i Olot. Col·laborà en periòdics americans i francesos. Publicà Mallorca —amb el seu oncle— (1927) i llibres sobre Gutiérrez Solana (1950), Cristóbal Rojas (1959), Van Gogh (1963) i Boggio (1970), i el recull poètic Aiguabarreig (1969). Mestre en gai saber. Il·lustrà també volums com El llibre del sentit, de Josep Ferrater i Móra (1947).