Doctor en lletres i professor, successivament a les universitats de Barcelona i Màlaga. Participà en la Caputxinada (1966) i fou expulsat de la Universitat de Barcelona per motius polítics. La seva obra rebé la influència de Jaume Vicens i Vives, de qui fou alumne. Participà activament en moviments cristians de barri i en grups d’esquerra, com ara a les Forces Socialistes Federades, grup fundat el 1962. Entre altres obres sobre la ideologia i els moviments socials i polítics dels segles XIX i XX, publicà L’era industrial a Espanya (1961), Rodes de molí (1964), Federalismo y revolución. Las ideas sociales de Pi y Margall (1966), Els burgesos catalans (1966), Ideología y clases en la España contemporánea (1969-70), La España que no pudo ser (1971), Història crítica de la burgesia a Catalunya (1972), Pi i Margall y el federalismo español (en dos volums, 1975-76) i De la Revolución de Septiembre a la Restauración (1976).