Provinent d’una família de pagesos empobrits, estudià a Uppsala. El 1895 es donà a conèixer com a poeta amb la publicació de Vildmarks och Kärleksvisor (‘Cançons del bosc i de l’amor’), i amb Fridolins visor (‘Les cançons de Fridolin’, 1898) obtingué un gran èxit. La seva obra, una de les principals de la lírica sueca del s. XX, palesa nombroses influències, entre les quals la de la poesia popular, la del barroc i la dels romàntics. Molts dels seus reculls estan situats en el marc de les tradicions i del paisatge de la seva regió nadiua. Flora och Pomona (‘Flora i Pomona’, 1906) i Hösthorn (‘Cor de tardor’, 1927) són altres obres d’importància. El 1931 li fou atorgat pòstumament el premi Nobel.