Agrupació d’associacions esperantistes de Catalunya i de les Illes Balears, creada a Barcelona el 1910.
Fou la principal de les associacions esperantistes dels Països Catalans. El seu òrgan oficial fou la revista Kataluna Esperantisto (1910-36). Celebrà divuit congressos (el primer a Sabadell, el 1910; el 1925 a Palma, el primer fora de Catalunya; el darrer se celebrà el 1936 a Manresa), que incloïen sempre uns jocs florals internacionals (Internaciaj Floraj Ludoj), dels quals se’n celebraren disset, amb premis per a obres originals i per a traduccions d’obres catalanes. Pel seu catalanisme i la reivindicació del català, tingué dificultats amb les autoritats espanyoles, que intentaren reiteradament silenciar-ne la representació als congressos internacionals. Els obstacles s’accentuaren durant la Dictadura de Primo de Rivera, i culminaren el 1928 amb l’obligació de la KEF d’adherir-se a l’Associació Espanyola d’Esperanto i d’eliminar-ne la denominació “catalana”. En resposta a aquesta mesura, Delfí Dalmau dimití la presidència de la KEF, mentre que un sector més conformista fundà la Federació Esperantista Catalano-Balear. El 1930 es restablí la KEF. Durant la Guerra Civil de 1936-39 passà a formar part del Comitè Esperantista Antifeixista de Catalunya (KEKK), que depenia del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Dissolta pel franquisme (1939), després de la dictadura es fundà a Sabadell, el 1980, la Kataluna Esperanto-Asocio (KAE; Associació Catalana d’Esperanto). Reconeguda per la Generalitat de Catalunya el 1982 i plenament legalitzada, es declarà continuadora de la KEF, i reprengué la publicació de Kataluna Esperantisto (1983) i la celebració dels congressos i dels jocs florals, entre moltes altres activitats.