Adquirí notorietat amb la narració Izu no odoriko (‘La dansaire d’Izu’, 1925), amb la qual contribuí a encoratjar el corrent esteticista. En la seva obra posterior es destaquen Yugikuni (‘País de neu’, 1937) i Sembarazu (‘Mil cigonyes’, 1949). A les obres escrites després del 1945 ja no hi ha rastre de la seva primitiva inclinació vers el neoimpressionisme, i tracta temes com l’amor, la mort i la soledat, a la manera dels clàssics japonesos. Fou premi Nobel de literatura el 1968.