Fou diputada a corts (1931-36) i directora general de presons, càrrec des del qual dugué a terme moltes reformes. Acabada la guerra civil, s’exilià a França; les vicissituds que hi visqué durant la Segona Guerra Mundial resten reflectides al seu llibre Quatre ans à Paris (1947). Residí a Mèxic (1945-50) i més tard treballà a l’ONU (1950-52) i dirigí la revista Ibérica a Nova York.