Capità d’enginyers militars de l’Exèrcit de Terra, el 1905 assistí com a representant de l’Estat espanyol a la Primera Conferència de la Federació Aeronàutica Internacional, celebrada a París, i encarregà a l’artista Ricard Causarás i Casaña el disseny i la construcció d’un aeroplà monoplà de forma triangular d’ala delta rígid, patentat el 1909.
Lluità al Marroc, a partir de l’any 1913, i fundà l’Escola de Pilots Militars de l’Exèrcit de Terra, a l’aeròdrom de Cuatro Vientos (Madrid). Participà en el desembarcament d’Alhucemas (1925).
D’ideologia monàrquica, el 1931 s’exilià en proclamar-se la República; tornà el 1934 i participà en l’alçament de Franco (1936). Durant la Guerra Civil Espanyola fou tinent general de l’Exèrcit de Terra i responsable de l’aviació militar de l’exèrcit franquista, i sota les seves ordres diverses grans ciutats en territori republicà, entre les quals Barcelona i Lleida, foren sotmeses a intensos bombardeigs. En finalitzar la guerra rebé, entre altres condecoracions, la Gran Creu de l’orde del Mèrit Militar (1941) i fou nomenat director de l’Escola Civil d’Aviació de Getafe (Madrid), i posteriorment capità general de Mallorca (1939-41) i de Catalunya (1941-42) i tinent general de l’Exèrcit de l’Aire (1941).
Entre el 1942 i el 1947 participà en la preparació d’un cop d’estat fallit contra el general Franco i a favor de Joan de Borbó, comte de Barcelona, fet pel qual fou arrestat a casa seva durant anys. Negociacions amb l’Estat del Vaticà i les pressions polítiques internacionals permeteren aixecar-li l’arrest, i el 1961 fou nomenat marquès de Kindelán. L'any 1988 fou creada pel Ministeri de Defensa la càtedra Alfredo Kindelán.