Pioner del cinema del seu país i capdavanter de la seva avantguarda amb Kurutta Ippeiji (‘Una pàgina de bogeria’, 1926), estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta. Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon (‘La porta de l’infern’, 1953), que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films.