Afectat de ceguesa a dos anys d’edat, es traslladà a Nova York, on fou descobert per Ch. Mingus, amb el qual col·laborà sovint. Prosseguí una carrera independent, enregistrant i actuant amb petits grups, generalment dirigits per ell mateix. És considerat un dels músics més creatius i originals del jazz modern per la seva inventiva extraordinària, que conjugava amb un gran sentit del blues. És notable, així mateix, la seva utilització de variants poc usuals dels saxòfons soprano —manzello— i tenor —stritch—, i també de flautes, xiulets i una sirena, i l’habilitat per a tocar alhora més d’un d’aquests instruments.