Fou professor a Berna, Würzburg, Praga, Zuric i Chicago. Formulà clarament una concepció etiopatològica de la medicina en la seva obra Allgemeine Pathologie (1887-89), on presentà les malalties infeccioses com el resultat d’una lluita entre dos éssers vius: el microbi i la cèl·lula. Féu treballs sobre les infeccions traumàtiques, la pancreatitis hemorràgica, la producció experimental de la tuberculosi d’origen boví, la inoculació de la sífilis als antropoides, etc. Descobridor del bacil de la diftèria, ha estat considerat un dels fundadors de la bacteriologia mèdica, juntament amb Pasteur i Koch.