Ordenat de sacerdot (1540), ocupà càrrecs a la cúria de Saint Andrews; sembla que el 1546 passà ja a la Reforma, i l’any següent restà implicat en l’assassinat de l’arquebisbe Beaton i fou condemnat a galeres. Retornà, per indult, a Anglaterra, on fou capellà d’Eduard VI, el qual li oferí la seu episcopal de Rochester, que ell refusà; col·laborà en la redacció del Prayer Book, on donà una orientació calvinista a la doctrina sobre l’eucaristia, i en la redacció dels 32 articles anglicans (1553). En iniciar-se el regnat de Maria Tudor fugí a Ginebra i, per petició de Calví, passà després a ocupar-se del ministeri entre els refugiats anglesos de Frankfurt. El 1555 inicià la seva predicació a Escòcia, però novament anà al continent, fins el 1559, que es casà amb Marjorie Bowes, i tornà a Escòcia, on aconseguí del Parlament l’aprovació de la Confessio Scotica prima i del Book of Discipline (1560), d’orientació calvinista, bé que no totalment presbiteriana, alhora que animava la resistència contra la intervenció francesa i dirigia els grups més rebels a la reina Maria Stuart. D’entre les seves obres, publicades a Edimburg en sis volums (1846-64), es destaquen Faith ful Admonition (1554), Book of Common Order, l’obra litúrgica més important, i History of the Reformation in Scotland (1586).