Format com a guionista i influït pel documentalisme, la seva obra afronta la problemàtica de l’intel·lectual socialista: Nehéz emberek (‘Els intractables’, 1964), Hideg napok (‘Dies gelats’, 1966), Falak (‘Els murs’, 1968), Labirintus (‘Laberint’, 1976), A ménesgazda (‘La quadra’, 1978), Októberi vasárnap (‘Un diumenge d’octubre’, 1979), A vörös grófnő (‘La comtessa roja’, 1985) i Valahol Magyarországon (‘En algun lloc d’Hongria’, 1987). Després de la caiguda del règim comunista continuà qüestionant la societat hongaresa a Az álommenedzser (‘L’administrador de somnis’, 1994), Egy nehéz ember Kaliforniában (‘Un home difícil a Califòrnia’, 1996) i a través dels documentals Valahol Magyarországon (‘Escapada al país dels hongaresos’, 1987), Szülőföldem, Pápa (‘La meva pàtria, papa’, 1994) i Volt egyszer egy egyetem (‘Hi havia una vegada una universitat’, 1995).