En la seva obra es compenetren la tradició alemanya de la “poesia de la natura”, representada per O.Loerke i W.Lehmann, i el simbolisme i surrealisme europeus. Cal destacar Wind und Zeit (‘El vent i el temps’, 1954), Fremde Körper (‘Cossos aliens’, 1959), Nichts weiter als Leben (‘Res més que viure’, 1970) i Der Einfachheit halber (‘Per mor de la senzillesa’, 1977). Ha conreat també l’assaig poètic: Schattengefecht (‘Pugna amb l’ombra’, 1964) i Ein Gedicht entsteht (‘Neix un poema’, 1973). Són interessants les seves versions de poesia moderna francesa i de la castellana Generació del 27. A partir del 1979 escriví també prosa, recollida bàsicament al volum Etwas brennt (‘Alguna cosa es crema’, 1994). Rebé el premi Georg Büchner el 1956.