Revitalitzà el vodevil. L’acuïtat de l’observació dels costums i l’estilització dels detalls fins a l’absurd en fan el creador d’un univers teatral nou, on l’element visual (jocs escènics, simetries en els caràcters, acció rapidíssima) i la preocupació pel llenguatge a través del gest corresponen força a l’actual concepció de l’espectacle teatral. Le chapeau de paille d’Italie (1851) i Le voyage de monsieur Perrichon (1860) evoquen una petita burgesia mal adaptada al món modern.