Alexandre de Laborde

(París, 1773 — París, 1842)

Militar i escriptor.

Fill del ric financer i marquès Jean-Joseph de Laborde, en començar la Revolució Francesa (1789) fou enviat a Àustria, on serví com a lloctinent del regiment dels hússars de Kinsky (Bohèmia). Viatjà per molts països i tornà a França uns quants anys després. Guia de Napoleó durant la guerra d’Espanya (1808) i durant la d’Àustria (1809), fou ajudant major de la guàrdia nacional (1814) i director del servei de ponts i calçades del departament del Sena. Essent diputat per París (1822), s’oposà a la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a la península Ibèrica. Intervingué en la insurrecció que obligà Carles X a exiliar-se (1830) i fou ajuda de camp del rei Lluís Felip. Home d’una gran cultura, escriví més de trenta obres, entre les quals cal remarcar el Voyage pittoresque et historique de l’Espagne ( Viatge pintoresc i històric d’Espanya ), amb esplèndids gravats, alguns d’ells dibuixats per ell mateix (1807-18; incomplet) i l' Itinéraire descriptif de l’Espagne (1808).