Bossuet l’introduí a la cort de Versalles, on tingué el càrrec de preceptor del duc de Borbó. Els Caràcters (1688), la seva única obra, recullen les seves observacions sobre els costums del segle a la cort de Lluís XIV i a París. Segons La Bruyère, ambdues capitals del reialme són antagòniques i poblades per persones de raça distinta. El llibre, presentat com a adaptació dels Caràcters de Teofrast, presenta una galeria de retrats gairebé caricaturescs, irònics, de vegades cruels, i unes observacions de moralista que l’enriqueixen i li donen la seva veritable dimensió. Malgrat que retreu a la noblesa del seu temps la negligència de les virtuts que en feien un referent moral per al conjunt de la societat, La Bruyère no pot considerar-se un precursor de la Il·lustració, per tal com la seva crítica roman en els aspectes més superficials i manca d’esperit sistemàtic i generalitzador.