Advocat, recuperà la fe perduda. Entrà al seminari i fou ordenat de sacerdot el 1827. Amb Lamennais i Montalembert fundà (1830) el periòdic L’Avenir, que fou condemnat per Gregori XVI (1834). Lacordaire se sotmeté i s’allunyà de Lamennais, amb el qual polemitzà (Considérations sur le système philosophique de M. de Lamennais, 1834; Lettre sur le Saint-Siège, 1837). Obtingué el restabliment de l’orde dels dominics a França i ell mateix hi pronuncià els vots (1840) i en fou superior (1850-54 i 1858-61). Predicador d’una eloqüència apassionada i apologètica, foren famoses sobretot les seves conferències a Notre-Dame de París, des del 1835.