Inicià les seves activitats el 1972 com a continuadora d'Editorial Estela, tancada per la dictadura franquista. Malgrat això, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d’Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Comín i Josep Verdura. Destacada editorial de la resistència antifranquista, s’arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic i també incorporà al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries, entre les quals la col·lecció “Textos filosòfics”, que recull el pensament universal de totes les èpoques i tendències (i que el 1990 fou incorporada al catàleg d’Edicions 62). Publicà en català i en castellà al 50%. Les dificultats econòmiques provocaren la desaparició de l’editorial el 1989.