Es destacà durant la guerra de la independència italiana (1848). Nomenat ministre de la guerra (1849-59), reestructurà i modernitzà l’exèrcit, que fou instrument de la unificació italiana. Comandà les forces piemonteses durant la guerra de Crimea (1855-56) i fou nomenat cap d’estat major durant la campanya del 1859. Entre el 1859 i el 1866 ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de governador de Nàpols. Durant la guerra Francoprussiana fou francòfil i, després de l’annexió del 1870, fou nomenat lloctinent del rei a Roma.