Deixeble de Max Scheler, fou professor a Bonn (1926). De raça jueva, es refugià, fugint dels nazis, a Barcelona, on professà cursos i féu conferències sobre Nietzsche i Scheler. El 1936 passà a París, i formà part del grup de personalistes cristians representats per Mounier i la revista “Esprit”. Escriví Einführung in die philosophische Anthropologie (‘Introducció a l’antropologia filosòfica’, 1934) i Die Erfahrung des Todes (‘L’experiència de la mort’, 1937).