Condeixeble a Brussel·les de Carles V i després amic fidel seu, fou des del 1515 conseller seu, i posteriorment, virrei de Nàpols (1522-27). Participà en la campanya de la Llombardia i en el setge i en la batalla de Pavia (1525), des d’on, per pròpia iniciativa, conduí Francesc I de França, presoner, fins a Madrid. Mogut per la seva francofília, i contra la desconfiança, encertada, del gran canceller Mercurino Gattinara, aconseguí el signament del tractat de Madrid (1526) i acompanyà el rei francès fins a França. Represes les hostilitats de la lliga de Cognac, fou vençut per les tropes pontifícies a Frosinone (1525) i signà una treva amb el papa Climent VII (1527), no respectada, però, pel conestable de Borbó, que continuà la seva marxa sobre Roma. Morí de pesta poc després del saqueig de Roma, camí de Nàpols.