Passà a Espanya (1761). Estudià teologia a Valladolid. Exiliat per Godoy al País Basc (1798), fou director del seminari patriòtic de Bergara. En envair Napoleó la península Ibèrica formà part de la Junta Central i fou membre de la primera regència del regne (1810). Defensor aferrissat dels drets de Ferran VII, dissolta la regència publicà un manifest contra les Corts de Cadis. Exiliat a Anglaterra, tornà en ésser entronitzat el partit absolutista (1814). Ferran VII el féu ministre d’ultramar i posteriorment conseller d’estat.